divendres, 6 d’abril del 2012

Parlem amb Xavi Casellas, entrenador i jugador de pàdel del C.P. Buixalleu




Avui parlem de pàdel amb Xavi Casellas, 35 anys, viu a Sant Feliu de Buixalleu (Girona) i és jugador i professor de pàdel.


1. Fa pocs dies va tenir lloc la Final del Mundial de pàdel al Palau Sant Jordi.  Com vas viure l'experiència?
La celebració de la fase final del mundial de pàdel 2012 al Sant Jordi ha estat molt interessant, amb un molt ambient de pàdel, i un escenari increïble, ja que poder muntar una pista dins del Palau dóna una sensació d'espectacularitat i grandesa a aquest esport.  Vaig assistir a les dues finals, la masculina i la femenina, i puc dir que  es van veure dos grans duels, la gent va vibrar i gaudir molt amb l'espectacle ofert pels millors jugadors del planeta. 

2. L'increment en el nombre de participants de pàdel aquests darrers anys està sent espectacular.  Quines són les causes principals d'aquest èxit?
El boom a nivell social d'aquest esport jo l'he viscut in situ en els darrers 2 anys.  Què fa que agradi tant el pàdel? Doncs en primer lloc, és un esport per a tothom i molt fàcil de jugar-hi. A més a més, no requereix unes condicions físiques ni tècniques molt grans  per practicar-lo.  És divertit i enganxa, perquè com més jugues més t'agrada, perquè cada cop veus que ho fas millor.  I l'altre aspecte és que té un component social molt gran, juguen 4 jugadors, i ja tens l'excusa per quedar 4 amics, familiars, 2 parelles...

" El pàdel és un esport per a tothom i molt fàcil de jugar-hi, no requereix unes condicions físiques ni tècniques molt grans. És divertit i enganxa"


3. Com a entrenador de pàdel, què és el que més destaques de la teva tasca? 
La feina de professor és més dura del que la gent es pensa! Vist des de fora pot semblar que només "tires boles", però hi ha molta més feina al darrera.  La meva missió és que l'alumne aconsegueixi a cada classe tres objectius: aprendre, divertir-se i fer esport.  Quan un d'aquests tres no es cumpleix l'alumne no sortirà content.  Per tant és una batalla constant a innovar en exercicis, a fer millorar l'alumne, a que s'ho passi bé, però sempre amb un to de serietat... ja ho veieu, no és tan fàcil! (rialles)

" La meva missió és que l'alumne aconsegueixi a cada classe tres objectius: aprendre, divertir-se i fer esport "


4. Havies fet abans alguna feina semblant de monitoratge-entrenador?
De més jove havia estat uns mesos entrenador de bàsquet, i he treballat molts anys de comercial, la qual cosa m'ha ajudat molt en el tracte amb la gent, i a tenir molta molta paciència amb molts alumnes!


5. Quantes hores dediques al pàdel a la setmana?
Dedico moltíssimes hores a la setmana com a professor, i a sobre en el temps lliure em dedico a jugar-hi... entre d'altres activitats!  Però el fet de ser jugador em serveix per voler millorar cada vegada més, i sé que si milloro com a jugador, també milloraré com a professor.

6. Quines edats entrenes? Què és el que més t'impressiona dels teus alumnes?
Dono classes a nens i nenes de 6 anys, i a alumnes de 50 anys. Aquests serien els dos extrems, i entremig, tota classe d'edats.  El que més m'impressiona és que no hi ha dos alumnes iguals, cada persona és un món, ja sigui a nivell físic com en el tracte personal.

7. T'arriba un nou alumne.  Quins consells tècnics/tàctics i valors intentes transmetre-li?
Mira, dies abans de començar a treballar de comercial, li vaig preguntar a un noi que porta molts anys de comercial, l'Àlex: "per treballar de comercial necessites parlar molt bé, oi?" i em va respondre: "doncs no, el que necessites és saber escoltar molt bé".  Quan m'arriba un alumne nou, el primer que li dic és: "quines intencions tens amb el pàdel?", trobo que és bàsic saber què vol l'alumne, què necessita i a on vol arribar.

" Trobo que és bàsic saber què vol l'alumne, què necessita i a on vol arribar "
 
8.  Després del curs d'instructor vas obtenir el de tècnic nivell 1.  Et planteges obtenir més títols de cara al futur?
Ja  tinc el titol de Tècnic nivell 1 en l'especialitat de pàdel, homologat per l'escola catalana de l'esport i amb validació Europea. Aquest és l'últim que ha sortit.  Els títols i cursos estan bé, per tenir currículum, però on realment s'aprèn és a la pista.  Porto més d'un any rebent classes de competició d'un professor -Jaume Carreras-, al qual li estic molt agraït per tot el que m'ha ensenyat. Com a la vida mateixa, cada dia és un aprenentatge. A part de les classes, aprenc molt dels llibres, blogs, foros, vídeos i dels mateixos alumnes.  És important tenir els mètodes propis d'ensenyament, però a més a més, estar obert a noves coses que vagin apareixent.

9. Si un s'entreté a la web de la Federació, ja se't pot trobar en el rànking català.  Quins objectius et planteges com a jugador?
He jugat 3 tornejos federats, amb bons resultats, i això suma punts pel rànking català.  Intento combinar la feina amb la participació en algun torneig de la federació, tot i que és dur, ja que entre setmana es fan les fases prèvies, i això suposa jugar a les 9 o 10 del vespre després de la jornada laboral... desplaçar-te al club on es faci el torneig... acabar a les 11 de la nit i tornar a casa... t'ha d'agradar molt per poder fer això!
  
10. Dels tornejos en què has participat, quin recordes amb més entusiasme?
Doncs el que tinc més en ment és l'últim que vaig fer i guanyar! Era aquí al Pich and Putt de Gualba, fa 15 dies, i vam haver de remuntar un set en contra, i això fa que assaboreixes encara més la victòria!

11. Ja teniu club propi: C.P. Buixalleu.  Com a club, l'objectiu principal ara mateix és...
El club el porta i regenta amb molta dedicació el Joan Vila, i té una massa social d'abonats i practicants molt important.  Com en tot negoci, no n'hi ha prou en construir unes pistes i ja està, sinó que és necessari que la gent s'hi trobi a gust, que se senti com a casa, i això al VilaVillage crec que s'ha aconseguit.

12. Havies jugat molts anys a bàsquet... creus que és positiu alternar com més esports millor?
El bàsquet era i és una de les meves passions.  Vaig competir a 1a catalana amb el C.B.Blanes i en guardo molt bons records.  El bàsquet el segueixo, tant l'acb com la nba, i un cop a l'any jugo unes 24h a Arbúcies!  Respecte a  combinar esports, crec, i és el que dic als pares, quan els nens són petits és bo que practiquin els esports que ells vulguin. Com més millor, i poc a poc els mateixos nens ja aniran seleccionant quins o amb quin es volen quedar.
Jo, a part del pàdel, vaig al gimnàs uns 3 o 4 cops per setmana, i faig musculació, estiraments, cardiovascular, etc..., però hi vaig com a hobby, sense cap mena de pressió ni obligació, perquè m'encanta.  Si estigués una setmana sense trepitjar el gimnàs m'agafaria algu!  Crec que l'esport a la que passa de ser un hobby a una obligació... deixa de ser un esport. 

" Quan els nens són petits és bo que practiquin els esports que ells vulguin. Crec que l'esport a la que passa de ser un hobby a una obligació... deixa de ser un esport "
  
Si vols afegir algun detall que creguis interessant...
Només afegir que animo a tots i a totes als que encara no heu provat el pàdel que el proveu, perquè només que el proveu un dia, ja em direu... (rialles), segur que molts repetireu l'experiència.
I donar les gràcies a en Carles i tota la gent del Fem Equip per comptar amb la meva aportació. M'ho he passat molt bé responent les vostres preguntes!

Salutacions i molt pàdel!